Sovint es diu que hi ha moments en què per poder fer tres passes endavant és necessari, prèviament, fer dues passes enrere. Segurament, ara és un d’ells. Quan es diu això, es pensa que les “dues passes enrere” han de servir per deixar llast i per agafar forces per estar en disposició de fer les “tres passes endavant”. Però molt em temo que amb les mesures preses pel govern aconseguirem molt poc d’una cosa i de l’altra. Vagi per endavant que estic totalment d’acord amb l’esperit que les guia. El rigor pressupostari no agrada a ningú, però és condició necessària per abordar la situació actual. I aprofito per dir que tots aquells que defensen que és possible una política econòmica diferent, de tipus expansiu, haurien d’explicar molt bé què esperarien aconseguir, com es finançaria i a quin cost, perquè els precedents més recents, entre ells el famós Plan E, el que van provocar fou un enorme despropòsit. En tot cas, estem on estem i, com deia, en les recents retallades anunciades pel govern de Mariano Rajoy i en la forma com s’han enfocat, hi trobo importants debilitats. (…)

Font: El Punt-Avui